Creen un material de modulació d’estructures metal·loorgàniques aplicable en la indùstria química capaç de transformar CO2 en compostos d’alt valor afegit
Dos equips d’investigació de la Universitat de València i la Universitat Jaume I de Castelló han desenvolupat un material i el mètode per a obtenir-lo a partir d’estructures metal·loorgàniques de modulació multivariant (MOF, per les sigles en anglès) que pot emprar-se com a catalitzador, preferentment en la conversió de CO2 en formiat. El de sodi, per exemple, s’usa en la conservació d’aliments o en les operacions de desgel en aeroports.
El nou material presenta diferents avantatges tècnics, com una activitat millorada davant les estructures metal·loorgàniques convencionals, una alta selectivitat en la conversió de CO2 en productes d’interès industrial, la possibilitat de modular propietats estructurals i funcionals, la reducció de costos energètics o el potencial d’adaptació a diferents metalls, moduladors i aplicacions catalítiques.
El material, validat a escala experimental en l’entorn de laboratori i protegit mitjançant la sol·licitud de patent espanyola, busca la col·laboració d’empreses per al desenvolupament i adaptació de la tecnologia a aplicacions particulars per mitjà d’acords específics i un posterior acord de llicència. La tecnologia està alineada amb estratègies de descarbonització i economia circular i existeix una possible escalabilitat del mètode de síntesi per a aplicacions industrials.
La invenció és especialment interessant per a sectors com la indùstria química i petroquímica, les tecnologies de captura, ùs i valorització de CO2, la catàlisi i els processos catalítics avançats, l’energia i els processos químics sostenibles, els productes químics de valor afegit a partir de matèries primeres renovables, o els materials avançats i nanomaterials funcionals.
L’equip investigador està format pel grup Defect Engineering of Reticular Advanced Materials (DREAM), que dirigeix Isabel Abánades Lázaro , i s’integra en l’ Institut de Ciència Molecular (ICMol) de la Universitat de València. També compta amb la investigadora de l’ICMol-UV Carmen Rosales Martínez.
Al capdavant de la investigació de totes dues universitats es troba Marcileia Zanatta , del grup Materials per a la Producció Sostenible Avançada (MASP) de l’ Institut de Materials Avançats (INAM) i del Grup de Materials Moleculars del Departament de Química Física de la Universitat Jaume I de Castelló , i compta amb Vitória Gonçalves Santos Souza Pina.
La investigació duta a terme per a aconseguir aquest nou material ha estat finançada per la Fundació La Caixa , gràcies a la beca de postdoctorat Junior Leader que va aconseguir la investigadora Marcileia Zanatta (LCF/BQ/PR24/12050016), i pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats mitjançant un Projecte de Generació de Coneixement (PID2023-148580NA-I00) liderat per Isabel Abánades.
